La font econòmica més important d’aquest estat és la mineria.
Hi ha dos tipus: la de carbó i la de pedra calcària.
Les mines de carbó estan situades a les terres de les tribus dels Garos i dels Khasis. Teòricament les terres són propietat d’aquestes ètnies i mai no poden vendre’s. Però resulta que, legalment, no hi ha res escrit sobre llogar-les.
Els anomenats “barons del carbó” van llogar les terres per a instal·lar les seves empreses mineres, sense advertir prèviament als propietaris del què volien fer.
Han convertit aquells paratges en unes grans explotacions on els treballadors són els antics propietaris i ara es veuen obligats a viure en unes condicions de misèria. Les condicions laborals i l’atenció mèdica són molt deficients i la canalla es veuen obligats a treballar des de ben petits.
Per a més informació podeu anar al blog : http://gerardalindia.blogspot.com.es/p/les-mines-de-carbo-somnis-ennegrits.html
Les mines de pedra calcària estan en condicions molt semblants. Ens explica en Quim que la pedra calcària rep el tractament a les mateixes mines.
En las fotografies següents podrem veure com, amb explosius, van foradant les muntanyes per poder treure’n la roca.
Fan un forat a terra d’uns 7 metres de fondària, amb forma de con ( o de paperina). La part més estreta és a la zona més fonda.
A dins hi posen les roques calcàries juntament amb llenya i encenen foc, després hi afegeixen carbó perquè cremi més de pressa.
D’aquesta manera n’obtenen la calç.
Podeu trobar informació del procés d’elaboració de la calç a : http://www.campsdaprenentatgeib.cat/orient/lacalc.pdf
Aquesta calç l’envien a diferents fàbriques per a elaborar pintures, material per a les obres...
Homes, i dones treballen 8 hores diàries, sis dies a la setmana per poder cobrar 300 rúpies al dia (uns 4 euros). La canalla també hi treballa per poder ajudar perquè cal omplir un nombre determinat de sacs cada dia.
L’altre problema greu, a part de l’explotació de les persones, és l’aspecte sanitari. El fum i la pols d’aquestes roques omplen l’aire i per tant danyen molt els pulmons de les persones que hi estan a prop.
Quan el Quim els va preguntar quines mesures prenien per no posar-se malalts, li van contestar que cada nit prenien una cullerada de mel.
Tots aquest materials surten diàriament de les mines cap a la resta de l’Índia i de països propers, en grans quantitats. No hi ha cap mena de control, perquè la majoria de les explotacions són propietat de persones del govern o properes a elles i la manera de saltar-se les lleis segueix essent el suborn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada