En la cultura Konyak, el món no només es compon de les
coses que es poden veure, sinó també de multitud d’éssers i forces invisibles.
Entenien la caça
de caps com un benefici per als vius.
Cal entendre que
era un poble guerrer, no per gust, sinó per poder afrontar les freqüents
invasions d’altres pobles. A partir d’aquí, tot i que sigui molt diferent de la
nostra, hem d’intentar entendre la seva cultura.
A cada poblat
existeix un Morung, o casa dels
rituals. Allí s’inicien els futurs guerres konyak. Només hi tenen accés els
nois adolescents.
Els savis
ensenyen la història dels seus avantpassats als joves i els inicien en les
tradicions del seu poble. A part del ser un espai dedicat a l’ensenyament,
també és on s’allotgen els joves durant el seu aprenentatge.
Hi ha una gran
tradició a treballar la fusta. Tallen figures humanes de grans dimensions i
elaboren els seus instruments amb aquests sistema. Les talles són totes fetes d’una
única peça, la qual cosa vol dir que
el seu treball és molt difícil i elaborat.
Un dels
instruments més coneguts de la zona és el “long drum”, o timbal llarg. És un tronc
llarg i foradat, que piquen amb una mena de macetes.
Aquest és un
instrument bàsicament de comunicació. L’utilitzen per a comunicar-se amb
poblats propers, per anunciar alguna mort i també en les seves festes
tradicionals.
El Quim ens
comenta, també, que n’ha vist alguns de 10 metres de llarg.
Als morung també hi trobarem, per una banda
moltes escultures (totes són tallades en una sola peça) i per l’altra banda hi
trobarem restes d’esquelets humans i animals.
Aquestes són
algunes fotografies de l’interior d’un morung que ens ha enviat en Quim:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada