És una gran festa
tradicional el poble Konyak. Cada any, durant les primeres setmanes d’abril,
quan ja han acabat de sembrar les noves llavors, es vesteixen de festa amb els
seus atuell tradicionals per a celebrar l’arribada d’una nova temporada.
Els camps vells
ja han quedat enrere i una nova vida apareix amb l’arribada de la primavera.
Demanen al seu déu una bona collita per a la propera temporada.
L’Aoleang dura
sis dies. Cada dia té un nom i un significat diferent: (1) Hoi Lai Yah Nyih :
és el dia d la preparació. Es recull la llenya que es necessitarà, es preparen
els vestits i els ornaments. El cap de família sacrifica un pollastre al camp i
rega un altar amb la seva sang per a demanar una bona collita. Amb els budells
de l’animal, prediu el futur de la seva família. Es cuina el pollastre que es
du a casa, amb la família, però primer ofereixen una de les seves potes perquè
se la mengi el veí. També es preparen els morung per als balls.
(2) Yin Pho Nyih: es lliguen els animals domèstics i els
preparen per a matar-los. Els joves adolescents que ja han fet els seus
aprenentatges, surten a la selva fins el
dia següent on arribaran ja com a caçadors i seran tatuats.
(3) Yin Mok Shek Nyih: la festa té inici després d’acabar
el pavelló de bambú decorat “Koiphong”. Llavors els joves toquen el llarg
timbal tradicional dels Konyak per tornar cap a casa i ajudar en la matança
dels animals. Però primer, tots els homes reunits al morung, menjaran les millors
viandes i beuran cervesa d’arròs.
(4) Lingnyu Nyih : és el dia més important de la festa.
Homes i dones vesteixen les seves millors gal·les per passar el dia sencer ballant i
divertint-se. A cada casa es preparen les millor festes i es conviden els
amics, parents i veïns a dinar. A la tarda, a les portes del poble, es fa un
ritual simbolitzant com s’ensenyava als joves a ser uns caçadors de caps. Cap
al tard, al morung, els homes canten cançons que parlen dels seus defectes i
les seves qualitats. Els temes de les cançons solen ser sobre lluites. Un cop
han acabat la festa segueix representant el que tradicionalment es feia amb els
enemics vençuts.
S’acaba el dia amb trets d’armes de foc davant les cases
de cadascú.
5) Lingha Nyihand : és un dia per a mostrar respecte. Els
joves honoren els vells, les filles casades tornen a casa dels seus pares per
ofereir-los festes, es visiten les tombes dels amics i familiars morts en
senyal de respecte i record i es declara l’amistat permanent entre els
diferents veïns, una amistat que es mantindrà al llarg dels anys i, com a
mostra d’això, s’intercanvien les millors viandes entre les diferents cases.
6) Lingshan Nyih: és el dia de fer neteja. Tot el poble
es posa a recollir les cases i el morung
per tornar a deixar-ho tot tal i com estava.
El Quim i la
resta de la Caravana van tenir l’honor de ser convidats a participar en aquest
gran festival.
